"El atraco de 1960"

De nou: Barça-Madrid. La diferència és que aquest serà el quart partit de la temporada, i encara en falta un. És el capritx del calendari.

El partit de demà, l’anada de la semifinal de la Champions, està sent marcat per les polèmiques relacionades amb els arbitres. Tota una proesa, ja que el partit encara no s’ha jugat. La suspicàcia que es tenia des del Barça de que fos un portuguès qui xiulés el partit del Bernabéu, a la ment un nom: Benquerença, va provocar que Josep Guardiola declarés que “l’entrenador del Madrid estarà molt feliç”. Aquestes paraules no van caure bé a la premsa espanyola, i menys després que la UEFA nomenés a l’alemany Wolfgang Stark com a àrbitre.

Aquest fet ha estat interpretat de forma cruenta per la premsa espanyola, i no només per l’esportiva que titulava “Guardiolato”, sinó que també els diaris de qualitat han acceptat jugar a “caldejar” l’ambient. Així no ha de sobtar que el diari ABC es dediqui a parlar de com els àrbitres han sigut injustos amb el Madrid a Europa. Per fer-ho es remunta a l’any 1960 per exposar “el atraco” que va sofrir el Madrid.

No han trobat cap situació més moderna?

Sem catalans

Dissabte a les quatre de la tarda l’estadi Olímpic Lluís Companys de Montjuïc estava ple a vessar a causa del partit que disputava l’equip francès del Toló contra l’USAP de Perpinyà.

En principi dir qui juga un partit és senzill,  però és així sempre? Per què, com s’ha d’anomenar als més de 30000 afeccionats de Perpinyà que van omplir l’estadi animant l’USAP? Francesos? Catalans? I l’USAP? Depèn del mitjà. 

En la crònica posterior al partit el diari del Grupo Zeta, El Periódico titulava “Allez les catalans” però en el subtítol escrivia “l’equip francès promet tornar a Barcelona”. Aquest diari usa una línia editorial que  etiqueta de “francès” l’equip de Perpinyà, encara que en el text se’ls anomenava “catalans”. Ni carn ni peix. De la mateixa manera que el diari La Vanguardia, el Mundo Deportivo i l’Sport, que agafaven el text de l’agència EFE, oferien un creuament de conceptes. “Catalunya Nord”; “rossellonès” ...  i les referències a la “senyera” són més aviat folklòriques. Per altra banda, trobem el diari AVUI i el diari ARA. Aquests dos diaris aposten per una línia que considera l’USAP i els seus afeccionats com a “catalans” i no anomenen “francesos” a l’USAP en cap moment.