Indignació a la caverna

Dijous 23:00h. Milers de persones esperen assegudes en una plaça d’Euskal Herria. Esperen la decisió del Tribunal Constitucional sobre la il·legalització de Bildu que havia dictat el Tribunal Suprem dies abans. Quan la notícia arriba, eufòria. Bildu legal. Satisfacció generalitzada. Sí, segur?

No. No tothom ha acceptat “per les bones” la decisió dels jutges. Els mitjans de la dreta espanyola s’han llençat en massa a criticar la decisió I a lamentar que, segons ells, ‘els terroristes’ tornin a les institucions.

Des de titulars més incendiaris, com el de la Gaceta, el diari del grup Intereconomia “Ultraje a nuestros muertos” o “El PSOE lleva ETA a las urnas”, fins als titulars més suaus de El Mundo o ABC “El TC se inclina por legalizar las listas de Bildu-Batasuna” i “El TC avala a los proetarras”. Més pujat de to va ser el de La Razón “ETA gana, España pierde”. 

Resulta curiós, ja que els diaris que ara posen en dubte la sentencia del TC i la critiquen, amb la la sentencia de l’Estatut van criticar obertament que des de Catalunya s’afirmés que no s’acataria la sentencia.  Quan agrada la sentencia, res a dir; ara, si no agrada barra lliure per criticar.

Casualitat o contraprogramació?

La contraprogramació és una pràctica habitual en les televisions d’arreu del món. És l’art d’intentar “amargar” l’estrena d’una novetat de la competència, però també pot ser utilitzable per “salvar” un programa que ha quedat engolit per la competència. 

Amb la sortida el passat 28 de novembre del diari ARA, el seu teòric principal competidor va publicar el dia abans un extens dossier on “s’informava” de la potencia del Grup Hermes (empresa de l’AVUI i El Punt). 

Aquesta mateixa situació s’ha donat aquest cap de setmana. Com se sap el diari degà de la premsa catalana, La Vanguardia traurà, 130 anys després, una edició en català. El que sens dubte és un avenç per la llengua catalana, pot no ser-ho per El Periódico, el principal competidor de La Vanguardia. Precisament i coincidint amb les 5000 edicions de la versió en català del diari del Grupo Zeta ha editat un extens especial on es repassen diversos aspectes del rotatiu. 

Així, dos exemples de contraprogramació a la premsa per contrarestar l’arribada d’un nou competidor. I només una cosa més: el lema de La Vanguardia en català és “som com som”, la del Periódico l’any 1997 va ser “tal com som”. Casualitat o contraprogramació?

"El atraco de 1960"

De nou: Barça-Madrid. La diferència és que aquest serà el quart partit de la temporada, i encara en falta un. És el capritx del calendari.

El partit de demà, l’anada de la semifinal de la Champions, està sent marcat per les polèmiques relacionades amb els arbitres. Tota una proesa, ja que el partit encara no s’ha jugat. La suspicàcia que es tenia des del Barça de que fos un portuguès qui xiulés el partit del Bernabéu, a la ment un nom: Benquerença, va provocar que Josep Guardiola declarés que “l’entrenador del Madrid estarà molt feliç”. Aquestes paraules no van caure bé a la premsa espanyola, i menys després que la UEFA nomenés a l’alemany Wolfgang Stark com a àrbitre.

Aquest fet ha estat interpretat de forma cruenta per la premsa espanyola, i no només per l’esportiva que titulava “Guardiolato”, sinó que també els diaris de qualitat han acceptat jugar a “caldejar” l’ambient. Així no ha de sobtar que el diari ABC es dediqui a parlar de com els àrbitres han sigut injustos amb el Madrid a Europa. Per fer-ho es remunta a l’any 1960 per exposar “el atraco” que va sofrir el Madrid.

No han trobat cap situació més moderna?

Sem catalans

Dissabte a les quatre de la tarda l’estadi Olímpic Lluís Companys de Montjuïc estava ple a vessar a causa del partit que disputava l’equip francès del Toló contra l’USAP de Perpinyà.

En principi dir qui juga un partit és senzill,  però és així sempre? Per què, com s’ha d’anomenar als més de 30000 afeccionats de Perpinyà que van omplir l’estadi animant l’USAP? Francesos? Catalans? I l’USAP? Depèn del mitjà. 

En la crònica posterior al partit el diari del Grupo Zeta, El Periódico titulava “Allez les catalans” però en el subtítol escrivia “l’equip francès promet tornar a Barcelona”. Aquest diari usa una línia editorial que  etiqueta de “francès” l’equip de Perpinyà, encara que en el text se’ls anomenava “catalans”. Ni carn ni peix. De la mateixa manera que el diari La Vanguardia, el Mundo Deportivo i l’Sport, que agafaven el text de l’agència EFE, oferien un creuament de conceptes. “Catalunya Nord”; “rossellonès” ...  i les referències a la “senyera” són més aviat folklòriques. Per altra banda, trobem el diari AVUI i el diari ARA. Aquests dos diaris aposten per una línia que considera l’USAP i els seus afeccionats com a “catalans” i no anomenen “francesos” a l’USAP en cap moment.